Caceres del tresor

Què és?

És un tipus d'activitat didàctica que utilitzen els mestres/as que integren Internet en el currículum.

En què consisteix? (fer un clic a la imatge pe veure-la complerta en una nova finestra)



En un conjunt de preguntes sobre una temàtica concreta i es proporcionen una llista de pàgines web per consultar on l'alumne pot trobar les respostes, però per trobar-les s'ha d'haver llegit el text explicatiu de la pàgina web, cosa que assegura que al menys l'alumne hagi de fer l'esforç de llegir-se la informació i entendre el que està cercant.

Quasi totes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés perquè la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades, es a dir, que si no han entés on no han fet l'esforç d'entendre i només s'han dedicat a "copiar - enganxar" sense sentit aquí ho desobrirem. Fa la funció d'avaluació.

Per tant com a conlusió extrec que les caceres del tresor són una eina que compliria a la perfecció la metàfora tutorial, ja que actua com un transmissor de coneixements, fa preguntes i evalua.

Com les podem trobar sobre el contingut que m'interessi treballar a classe si sóc un docent?

Les caceres les podem tobar ja preparades a Internet i classificades per temàtica o bé podem trobar informació sobre com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars.

Des de la direcció http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/index.htm hi ha una opció on et descarregues una carpeta anomenada plantilles que et dona tot el material i l'ajuda necessària per crear la teva pròpia activitat de cacera del tresor.

En la carpeta anomenada “plantilla” trobem:

● Una carpeta anomenada “imatges” per a guardar totes les imatges que volguem incloure en la cacera.

● Un arxiu anomenat “estil” per donar format a la cacera: tipus de lletra, mida, colors, etc.

● Un arxiu anomenat “cacera” que modificarem per crear la nostra cacera.


Finalment penso que els webquest o les caceres del tresors són unes eines molt útils de coneixement i un exemple d'un execel·lent ús a l'aula de les noves tecnologies. Aquestes permeten un aprenentatge a través d'Internet significatiu, on aprenen a cercar informació per aquest, saber destriar-la, elaborar-la i llegir-la per després fer una pregunta final avaluativa que permet valorar al docent fins a quin punt l'alumne a assolit els coneixements demanats sobre la matèria tractada.

CEIP Enric Grau Fonsere. Fan ràdio a l'escola!

Durant el curs 2004-2005els mestres d'aquesta escola es van adonar que podien fer un programa de ràdio dins l'emissora del poble ràdio flix.

Tots els nens es van entusiasmar amb aquesta iniciativa i es van proposar aprendre a llegir millor, parlar vocalitzant...

El programa s'emetria en directe a Ràdio Flix a dos quarts de 12 cada segon dilluns de mes de novembre a juny. A la mateixa hora i des d'Internet Ràdio Flix en directe.


Per poder escoltar els diferents programes que han gravat durant el curs hem de clicar a però per escoltar-lo el programa gratuït anomenat Real One Player si clicem a sobre s'obre un enllaç cap a la web on podem descarregar-nos-ho. L'instal·lem i tot seguit cliquem sobre la .

Aquest projecte és promogut per l'XTEC Ràdio que té l'objectiu de:

-Promoure l'ús de la ràdio a tots els centres educatius de Catalunya.

-Posar a l'abast un instrument per fomentar l'ús de la llengua parlada i escrita en general i el català en particular, com un instrument de comunicació.

-Dotar els centres educatius d’una eina per aprofundir en el coneixement de com fer ràdio.

-Generar un model de ràdio de qualitat com a contenidor dels programes elaborats en els centres educatius.

-Difondre per Internet a través de la Xtec – Ràdio els programes elaborats pels infants i joves dels centres.

La idea de fer un programa de ràdio a l'escola crec que és molt favoable pels infants ja que és una eina educativa que apropa als infants a les noves tecnologies, a més potencia el treball cooperatiu entre els alumnes, l'autonomia personal i a ser responsables, et permet aprofundir en els continguts de cada assignatura, i com molts cops han de treballar notícies periodístiques es fomenta la comprensió lectora, es coneixen les diferents tipologies de programes de ràdio, es treballa l'estructura del diàleg amb el català com a llengüa vehicular... Per tots aquests avantatges crec que és una eina molt rica en coneixements i experiències per tenir-la a l'escola.

Pissarra digital. Quin descobriment!

Què és?

És un sistema tecnològic siruat a l'aula que es format:

1. Un ordinador multimedia.



2. Conexió a Internet.



3. Un vídeo projector.

D'aquesta forma podrem reproduir sons o imatges de l'ordinador sobre la pantalla o la pared d'un aula ordinària.

Amb aquest sitema es vol impulsar la innovació pedagògica en tots els nivells educatius i aprofundir en el coneixement de les millores que en els processos d'ensenyament i aprenentatge i es vol proporcionar la implantació generalitzada d'aquest sistema en les aules de classe.

Com podem utilitzar-la?

* Com suport a l'explicació del professor: utilitzant pàgines web, presentacions en power point, processador de textos, programes educatius,...

* Com suport a l'explicació de l'alumne: per a exposar el que li pregunti el professor, les tasques que hagi realitzat a casa, plantejar qüestions a la classe, mostrar webs que consideri interessants...

* Plantejament i resolució de tasques per a l'alumne en suport informàtic.

* Resolució d'activitats en grup.

* Anàlisi de premsa.

* Com a mitjà de comunicació fomentant l'intercanci entre els alumnes d'altres centres a través del correu, xats, forums...

Vídeo relacionat amb l'ús de les pissarres digitals del país:

Article relacionat:

Blog del ingenier Oscar Dàvila. Copiar i enganxar: un art.

Durant la recerca d'informació per al meu treball de NTAE em vaig topar amb un bloc molt interessant on hi havia un article relacionat que parlava sobre la temàtica que vaig treballar. M'ha semblat interessant publicar-ho al meu blog, perquè encara que no el vaig mostrar a l'exposició oral em sembla una lectura bastant clara sobre un problema tan actual com el "copiar i enganxar":

Pot el docent detectar quan un alumne ha copiat i pegat un text de la Internet en un treball? … Heus aquí algunes respostes. El copiar i pegar és un hàbit que avui dia s'aprèn des de l'educació primària, i es perfecciona en l'educació mitja, passant a ser un art en l'Educació superior. Però en definitiva això és una habilitat que està causant alguns problemes com la falta de lectura i anàlisi del que es copia per a referenciar, generant treballs amb rèpliques textuals del que s'aconsegueix en la Internet.

Llavors ens vam preguntar pugues el docent detectar quan un alumne ha copiat i pegat un text de la Internet en un treball? La resposta podria ser la següent: En grups grans, el reconèixer els estils de presentació de treballs escrits de cadascun dels estudiants, requereix de cert temps, i en ocasions cert talent. Cap la possibilitat que es puguin reconèixer alguns, però mai es podrà tenir el reconeixement en la seva totalitat.

La millor forma és “No assignar treballs escrits en el pla d'avaluació que no tinguin una respectiva defensa en forma oral o escrita”. Cal estar clars en la intencionalitat educativa de l'assignació de treballs, la qual ha d'estar emmarcada a desenvolupar habilitats d'investigació i anàlisi en els estudiants.
És per això que, Mai es podrà detectar un plagi o una idea copiada de la Internet, si no existeix una intencionalitat de part del docent de trobar-la. Aquesta podria ser la raó principal de per quina els treballs copiats des de la Internet passen desapercebuts, doncs s'eximeix el procés de seguiment de l'activitat de reflexió, d'investigació, de motivació i d'apropiació a la vida real del que s'investiga per part de l'alumne.

Què ha de fer el docent perquè s'eviti el “Copiar i Pegar”? El docent ha de “modelar” la forma d'investigar. Per a això, des del principi del semestre o any acadèmic, el docent ha de conversar amb els alumnes sobre la importància de generar idees pròpies, de ser creatius i enginyosos, però donats suport d'una àmplia i variada bibliografia. Cal “modelar” l'ús d'aquesta bibliografia a través d'exemples pràctics. Això és copiar un text d'un llibre o article i fer reflexions sobre el mateix en classe, per a promoure l'exposició de punts de vista diferents, d'enfocaments distints, i si és possible basats en el que han dit altres autors.

És necessari que els alumnes reconeguin la diferència entre una bibliografia consultada i una bibliografia referenciada. Aquesta última es col·loca al peu de cada pàgina, i es fa referència des de línies o paràgrafs pegats textualment en el cos del treball. La bibliografia en general hauria de ser d'autors reconeguts o revistes especialitzades en línia, amb aval d'institucions, com per exemple, les revistes que edita la Universitat de Carabobo.

Ha de promoure's la creació de ponts entre el que van escriure altres autors i el que escriu l'alumne en el treball; això és, com l'estudiant percep o entén el tema. L'estudiant ha de prendre consciència en el reconeixement de la visió dels autors que va consultar, però al mateix temps ha de reconèixer i donar la respectiva estimació i realç al que diu la seva pròpia veu. Després, aquestes reflexions han de ser exposades al professor, i el docent ha d'avaluar els ponts cognitius creats i la veu de l'estudiant, i no centrar-se en la memorització del contingut.

El Copiar i enganxar no es va a eliminar; no obstant això s'instruirà en el seu bon ús, perquè en si és una habilitat que enriqueix els treballs, i promou la reflexió. Ha de sembrar-se en els estudiants la consciència crítica del que llegixen dels autors consultats, i així ells podran assaborir el que fa eco amb el seu desenvolupament i procés d'aprenentatge, i el que no volguessin presentar en el seu treball. El suport dels pares és clau. Si no existeixen aquests valors a casa, i més aviat es promou el facilisme per a lliurar els treballs ràpids, sense esforç ni anàlisi, llavors per més que s'esforci el docent a modelar bones conductes d'estudi, mai aquest estudiant podrà arribar a un nivell de consciència crític-intel·lectual del món que li envolta.

Discriminem?

La pràctica realitzada l'últim dia tractada de la realització d'un petit espot de curta durada que reflectís un sentiment o un fet amb càrrega emocional.

Per portar l'activitat a terme vam agafar un càmera de vídeo per enregistrar les escenes del nostre treball. El domini d'aquesta, al principi va ser difícil, ja que tenia una complexitat important el mantenir la càmera equilibrada mentre gravàvem en moviment o per captar amb la millor qualitat la imatge tenir en compte aspectes tant importants com la llum, l'ombra, els colors...

La nostra primera idea va ser la de fer un curt on predominaven les escenes en moviment i a més eren de bastant durada. Per la poca qualitat d'aquestes les vam descartar i vam entendre que millor seria expressar-ho amb poques imatges, però molt clares i estàtiques.

En el nostre espot tractem un tema tant important com la discriminació.

La temàtica en la que es centra es un dia qualsevol d'una noia amb una mica de sobrepes. L'espot mostra a la noia quan entra al bar de l'institut i el que més desitja és asseure's a la taula d'un grup d'amigues que estan esmorzant, però quan fa l'intent d'apropar-se una d'elles, la més descarada del grup, l'impedeix asseure's amb elles amb el seu gest i la seva mirada. I si ho pensem tot perquè és diferent físicament, perquè no s'estableix als cànons establerts.

L'acció està situada al bar de l'institut, per tant és un espai geogràfic.

El temps del espot és sobretot un temps psicològic ja que predominen els plans llargs de poca acció però amb un alt contingut emocional.

El ritme és caracteritza per ser lent, ja que el plans de llarga durada així el marquen però aquests permeten reflectir millor l'estat moral del personatge.

La il·luminació mostrada al espot és bàsicament la natural ja que es va gravar durant el dia en un espai on hi predomina la llum natural però també es pot apreciar moments on la llum és més artificial ja que el bar també tenia llum d'aquesta tipologia.

L'espot no té el so original de la gravació, per tant no si escoltarà ni les converses dels personatges ni el so de fons de l'espai on és gravat ja que no ens semblava necessari per expressar el que volíem mostrar. En canvi ens va semblar més adequat posar una música d'acompanyament de les imatges que reflectís l'estat moral de la protagonista.

La nostra filmació la podem dividir en 3 parts:

L'arrencada: és quan la protagonista entra al bar i visualitza el grup d'amigues xerrant.

El desenvolupament: englobaria l'escena on les noies de la taula impedeixen l'adhesió al seu grup de la protagonista pel seu estat físic.

El desenllaç: La protagonista expressa amb la seva mirada i la seva solitud tots els sentiments que sorgeixen al ser discriminat.

Esperem que el vídeo sigui del gust de tothom i que tingui una realització correcta:

"Copy and paster" o "Ciber - plagi"

Ànalisi d'un espot per la preparació de la gravació del nostre!

Fa uns dies a classe vam realitzar l'activitat d'analitzar un espot publicitari extret del youtube
i jo vaig escollir l'espot de la coca cola següent:


per a prepara-nos per la següent activitat que seria gravar el nostre propi espot.

Per a realitzar l'activitat vam interessar-nos a mirar diverses eines que ens podrien guiar alhora de fer l'anàlisi.

Com per exemple:

• El bloc de l'assignatura de Ntae

On he après que a les escoles no sols és important ensenyar a llegir i escriure, sinó que també s'hauria de donar importància al llenguatge audiovisual ja que al nostre dia a dia estem en contacte directe amb aquestes i per això s'ha de considerar un necessitat formal el educar als nens en aquest àmbit.

• Vídeo-lliçó sobre l'ús del llenguatge audiovisual.

Visionat el vídeo m'he pogut assabentar de els diferents tipus de plans principals que hi ha:

• Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona.

• Pla General: el pla mostra un escenari ampli que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

• Pla americà: és un pla on els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona.

• Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt.

• Primer pla: Es mostra el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla.

• Pla detall: Mostra una part del rostre o del cos d'una persona.

• Espai personal de la XTEC del professor Xavier Ripoll.
  

On es parla dels diferents espais i ambients que sorgeixen de la imatge. Són dos el geogràfic que situa l'acció a qualsevol punt del món i el dramàtic que situa la psicologia dels personatges.

També descriu el temps del film que pot ser: continu, condensat, simultani, flash-back, el·lipsi i temps psicològic.

Per al meu anàlisi m'he centrat en classificar el plans del meu espot i a situar-lo en el temps i l'espai però per l'espot que filmarem més endavant si que em serviran la resta d'aspectes tals com: el moviment, el ritme, l'escala, les angulacions, la il·luminació, to i color, so, composició, estructura i muntatge.